El Globus

Bloc d'aula de Ciències Socials de 1r d'ESO de l'IES. Binissalem




Antecedents

Alexandre el Gran passà a l'Hel·lespont el 334 aC, venerant a les ruïnes de Troia les despulles del seu avantpassat mític Aquil·les, i iniciant una conquesta sistemàtica de la costa d'Àsia Menor. La primera batalla fou donada al riu Granic el mateix any, i li lliurà les satrapies de Jònia i Lídia. Seguint la mateixa línia prengué Frígia, i la seva capital, Gòrdion, tallà el famós nus gordià; conquistà la Cilícia i travessà les muntanyes del Taure per les portes de Cilícia.

Alexandre el Gran lluitant contra Darios III a la batalla d'Issos. Detall del mosaic de la casa del Faune de Pompeia (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).
L'exèrcit persa l'esperava a Síria i presentà combat a Issos (333 aC), a la costa; la batalla fou una gran desfeta per als perses, que hi perderen un gran botí, i en la que Darios III de Pèrsia va escapar fugint i foren preses la seva mare i la seva muller. La victòria a Issos obrí a Alexandre les portes de l'orient mitjà: dedicà l'any següent a la conquesta de Fenícia, on assetjà Tir i prengué Jerusalem, i conquerí Egipte on fundà una nova ciutat, Alexandria, la primera d'una llarga sèrie d'aquest nom, i visità l'oracle de Zeus Ammó, el qual ha estat dit que li profetitzà grans victòries.
Darios va preparar un exèrcit enorme a Mesopotàmia per enfrontar-se als macedonis. Tot i que la majoria dels mercenaris grecs havien marxat deixant la infanteria afeblida, s'hi havien afegit les tropes de l'est de l'imperi: elefants indis, cavalleria escita i afgana, que es sumava a la cavalleria persa i els 200 carros escites.
Dominada tota la Mediterrània oriental, Alexandre assegurava Macedònia d'un atac naval persa el 331 aC Alexandre va ordenar al seu exèrcit dirigir-se a la pròpia Pèrsia, i tornà cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei Darios III de Pèrsia. Travessà l'Eufrates i el Tigris, i a finals de setembre, Alexandre va veure l'exèrcit persa, que tenia una superioritat numèrica d'u a quatre.


La batalla


Alexandre el gran va començar la batalla ordenant a la seva infanteria marxar en formació de falange cap al centre de la línia enemiga, amb les ales en angles de 45 graus per atraure els atacs de la cavalleria persa contra els flancs. Mentre la falange va combatre la infanteria persa, Darios va enviar una gran part de la seva cavalleria i alguns dels seus regulars d'infanteria per atacar les forces de Parmenion. El propòsit d'Alexandre era atraure la major quantitat possible de cavalleria persa als costats per crear una escletxa a la línia enemiga i colpejar en el centre. Això requeria dur la iniciativa i maniobrar en el moment perfecte.
Darius va enviar els seus carros, alguns dels quals van ser interceptats pels llençadors de javelines, però l'exèrcit macedoni s'havia preparat per contrarestar els carros, obrint les primeres línies i sent aturats per les llances de les files del darrere, quan els conductors i cavalls podien ser fàcilment eliminats, perdent els carros la seva capacitat ofensiva.
Com els perses en el seu atac es van moure cap als flancs de macedonis, Alexandre es va retirar a la seva rereguarda amb els hetairoi per preparar l'atac decisiu sobre els perses. Obrint el camí, va formar les seves unitats en una falca gegant, i al seu darrere es van situar la seva guàrdia i els batallons de falange que va poder distreure de la batalla. Alexandre va prendre la major part de la seva cavalleria i en es va moure en paral.lel la línia de front de Darío. Veient el moviment, Darius va ordenar a la seva cavalleria bloquejar Alexandre sense saber qua havia amagat peltastes armats amb fones, javelines i arcs darrere la seva cavalleria. Alexandre lentament va girar un angle cap a la host persa fins que finalment va obrir una esquerda entre Bessos de Bactriana i Darios, i Alexandre va enviar en la seva força de cavalleria per obrir l'esquerda en la línia persa en una formació de falca mentre els peltastes atacaven a la cavalleria.
La infanteria del centre continuava lluitant contra les falanges, que es va estavellar a la dreta de l'afeblit centre persa, eliminant la guàrdia real i els mercenaris grecs. Bessus, veient-se aïllat de Darios, va començar a retirar les seves forces, i Darios, veient-se en perill va fugir amb la resta del seu exèrcit. Alexandre, en lloc de perseguir Darios, en conèixer que Parmenion patia a l'esquerra va prendre la decisió d'ajudar-lo i seguir més tard al rei fugitiu.
Mentre que l'esquerra es mantenia, la cavalleria persa i índia va obrir una esquerda entre l'esquerra i el centre de la línia macedònia però en lloc d'atacar la falange o a Parmenion pel darrere, va seguir cap al campament per saquejar-lo i rescatar la Reina Mare Sisigambis, qui es va negar a anar amb ells. En tornar van matar a més de 60 hetairoi. Com el centre i Darío fugien, Mazaeus també va començar a retirar les seves forces, com feia Bessos. A diferència de l'esquerra de Bessos, els perses aviat van caure en el desordre quan la cavalleria tessàlia va carregar contra els fugitius.


Conseqüències


Darios III de Pèrsia fugí cap a la Mèdia, mentre Alexandre s'emparava de Babilònia, Susa, Pasargadas i Persèpolis, progressivament. Finalment Darios va ser traït pels seus nobles i assassinat a la Bactriana.
Quan tot l'imperi persa va caure en les seves mans, Pèrsia entra dins l'òrbita hel·lenitzant d'Alexandre i de les dues dinasties dels selèucides i dels arsàcides tot i que Alexandre va adoptar el tipus de cort i la condició d'un príncep oriental, factor que va provocar una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedònics, i una conjura contra ell, resolta amb l'execució de Parmeni, un dels seus generals més antics que datava des del regnat del seu pare. També aquesta conjura va ser la raó de la mort de Filotas, fill de Parmenió, i Amintas, cosí d'Alexandre considerat pels insurgents com el legítim rei (Filip va arribar al tron perquè el seu germà, el regent de Macedònia, havia mort i el seu fill, Amintas, era encara molt jove per a governar).
Després de l'assassinat de Darios, Alexandre va honorar el seu rival i enemic, i va perseguir els seus assassins, envaint la Bactriana on es casà amb la princesa Roxana, i portà el seu exèrcit a travessar l'Hindūkush i a dominar la vall de l'Indus, amb la sola resistència del rei Poros d'Hidaspes, al que va derrotar a la batalla del riu Hydaspes. La seva marxa només fou detinguda per la resistència passiva de l'exèrcit, que no volgué anar més enllà de l'Hydaspes. Alexandre tornà enrere dividint l'exèrcit en dos grups, un que tornà per mar al golf Pèrsic, amb l'estol de l'almirall Nearc, i el segon tornà per terra amb ell.











S'enten com circulació general atmosfèrica els moviments de l'aire a gran escala planetària. Aquests moviments reponen a les distribucions i variacions sobre la superfície terrestre del camp de pressions i del camp de vents.

L'escala d'actuació en aquesta circulació general atmosfèrica és l'escala més general, deixant, de moment, escales inferiors on estaran presents modificacions importants de l'esquema general.
Podem dir que la circulació general atmosfèrica està formada majoritàriament per amplis fluxes d'aires en moviment, d'estructura uniforme i que són bastant permanents en el temps.

A escales inferiors tenim superposada una circulació secundària o sinòptica, formada per sistemes meteorològics en constant evolució, de durada més curta amb pertorbacions importants responsables dels canvis de temps diaris.


Masses d'aire

L'estructura horitzontal de la capa atmosfèrica propera a la superfície, la troposfera, que d'alguna manera és la que més ens interessa al tenir lloc en ella tots els processos meteorològics, està formada per masses d'aire.

Una massa d'aire és un cos d'aire de gran base i poca altura, i pren les seves característiques (es defineix) com a conseqüència del seu contacte sobre una determinada regió. D'aquesta forma adquireix les propietats higro mètriques de la massa sobre la que estava.

Les àrees on les masses poden anar adquirint les seves característiques es coneixen com a regió manantial o regió font.


Tipus de fronts


L'existència de les masses d'aire i el moviment que agafen com a conseqüència del diferent escalfament de la superfície terrestre i del moviment de rotació que té el planeta i que fa que apareguin les anomenades forces de Coriolis, fa que les masses es desplacin seguint la circulació general atmosfèrica i que a diferents latituds es rebin influències de masses provinents d'altres àrees properes.
A casa nostra tenim un clar exemple ja que estem a la franja dels "vents dominants de l'W", però rebem les influències de les masses Tm, Tc, Pm i Pc, i a l'extrem mediterrani de la península ibèrica l'acció de la massa mediterrània.
De tot l'anterior es desaprèn que existeixen masses d'aire distintes i que entre elles hi hauran superfícies de contacte que es correspondran amb l'acabament d'una massa i l'inici de l'altra. Aquestes superfícies són les que es coneixen amb el nom de superfícies frontals, encara que en la realitat es corresponen més aviat amb una zona frontal d'una certa amplitud..
En sentit estricte el front és la intersecció de l'anomenada superfície frontal amb el pla de l'horitzó.


Jet Stream


Els corrents en jet (en anglès jet stream) són un conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament.
Amb aquest nom se citen els Corrents d'aire, a:

1) Gran altura: Jet Stream, flux d'aire a més de 10 km d'altura, generat per les diferències de temperatura entre els pols i l'Equador. L'aire s'escalfa a l'equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d'Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d'ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d'altura. Hi ha dos corrents principals, un de subtropical a 30° i un altre de polar a 60° de latitud.
2) Baixa altura: Jet Stream de baixa intensitat i de baixa altura. Ex. el Vent Nord que afecta a la gran regió de Paraguai, Uruguai Nord i centre de l'Argentina.
Usos del Jet Stream
La ubicació de el "jet stream" és extremadament important per a les aerolínias. A EUA i a Canadà, per exemple, el temps per volar a l'est a través del continent pot baixar prop de 30 min si la aeronau d'ala fixa pugues "muntar-se" en la "corrent en doll" venint de l'est o per contra, venint de l'oest, aprofitar per complet el major avantatge de la seva velocitat. En els vols intercontinentals més llargs, la diferència és encara major, serà més ràpid i més barat (volant amb el patró de pressió) cap a l'est amb el "jet stream", i cap a l'oest "relliscant" envoltant o remuntant a el "jet stream", que prendre la ruta més curta gran cercle entre dos punts.
Els meteoròlegs ara entenen que la sendera de el "jet stream" guia als sistemes ciclònics de tempestes a nivells més baixos de la atmosfera, i aquest coneixement del seu curs s'ha convertit en important part del pronòstic meteorològic del temps. En 2007, Gran Bretanya va experimentar unes greus inundacions com a resultat d'una inusual correguda en el camí de la "corrent en doll del Atlántico Nord.
Els jet streams també juguen una important part en la creació de supercèl.lules, els sistemes de tempestes que creen tornats.



Amb el nom menorquí de rissaga es coneix un curiós fenomen que es produeix en algunes cales i ports de les illes Balears (Espanya), consistent en oscil.lacions extraordinàries del nivell del mar que poden arribar als 2 metres d'amplitud en períodes de 10 minuts.
Encara que el fenomen no és exclusiu d'aquest arxipèlag, aquí ens referirem únicament al cas d'aquestes illes, i en concret, al que passa al port de Ciutadella, localitat situada a l'extrem nord-oest de l'illa de Menorca.
El fenomen de la rissaga es manifesta com un descens sobtat del nivell de l'aigua del port, que arriba a quedar buit en qüestió de minuts en les zones de menys profunditat. Com a conseqüència d'això, les barques de pescadors arriben a tocar fons i molts peixos moren per asfíxia. Altres zones del port no queden totalment buides però sí que s'aprecia en elles un descens del nivell de l'aigua que obliga a quedar encallades a nombroses embarcacions.

Transcorreguts uns minuts, l'aigua torna sobtadament de nou al port i això provoca l'arrossegament de les embarcacions, que són colpejades entre si o contra els molls, enfonsant-se moltes d'elles i ocasionant grans danys en general. A més, la sobtada allau d'aigua origina inundacions en zones properes al port, afectant a vehicles aparcats i edificis.
El fenomen pot repetir cíclicament durant hores, podent sorgir de nou en el mateix dia o en dies successius després d'un període de calma.

Hi ha tres condicions atmosfèriques que afavoreixen l'aparició de les mateixes:

-En nivells mitjans i alts de la troposfera ha d'haver vents forts, gairebé sempre del sud-oest, per davant d'una profunda tàlveg que afecta la península Ibèrica.
-En nivells baixos, al nivell de 850 hPa (1500 m) ha d'haver una massa d'aire molt càlida i per tant, una forta inversió de temperatura entre aquest nivell i l'aire sobre la superfície del mar, una mica més fred.
-En superfície hi ha flux feble o moderat de component est.
Aquesta última condició s'ha comprovat recentment que no és necessària, ja que mai s'ha observat rissaga amb vents del sud o sud-oest en superfície.
El que passa és que l'esquema de circulació atmosfèrica basat en l'assentament d'una massa càlida sobre la Mediterrània sol coincidir amb l'aparició d'una àrea de baixes pressions al nord d'Algèria, que impulsa vents de l'est o sud-est sobre Balears.
Qui conegui bé la meteorologia mediterrània veurà de seguida que aquestes condicions atmosfèriques són gairebé exclusives del semestre càlid de l'any, i de fet, les rissaga només es produeixen en el període comprès entre abril i octubre, no havent referències de casos en altres mesos.


Perquè es doni el fenomen de la rissaga no és tan important que hi hagi variacions grans de la pressió atmosfèrica sinó que aquestes variacions es produeixin amb una freqüència similar a la oscil lació normal del port. A més, ha d'haver ressonància entre les dues oscil lacions, ja que lògicament podria donar el cas en què tot i ser oscil.lacions del mateix període, ambdues no entressin en ressonància, és a dir, que els màxims de pressió atmosfèrica no coincideixin amb mínims d'alçada de l'aigua. En aquest cas no hi hauria amplificació indefinida de les oscil.lacions de l'aigua sinó amortiment.


Una qüestió important a tenir en compte pel que fa a les rissaga és el temps atmosfèric que caracteritza a aquestes situacions, i que com veurem més endavant té gran rellevància a l'hora de predir el fenomen.
En els dies en què es produeixen les rissaga el cel sol estar cobert per capes de altostratus densos i opacs, sovint amb zones mamatiformes i amb Verge, delatant clarament l'existència de moviments verticals d'aire a la troposfera mitjana. És estrany que hagi nuvolositat per sota, però sí que és característic que el cel estigui molt tèrbol i groguenc a causa de la calitja, que apareix a causa de la pols arrossegat des del continent africà pels forts vents de nivells mitjans. En altres ocasions només hi ha núvols disperses, normalment altocúmulus castellans en què no falten tampoc les verge i mames que denoten igualment moviments verticals importants.
De vegades, la nuvolositat produeix precipitacions febles, gairebé sempre acompanyades de fang, i de vegades pot haver també una mica d'activitat tempestuosa (sempre feble), quan alguna corrent vertical ascendent dins del doll origina petits cumulonimbus que passen ràpidament (no cal oblidar que es troben immersos en un raig de vent.



La translació de la Terra és un moviment de translació de la Terra al voltant del Sol. La Terra està massa lluny del Sol com per a caure-hi a dins, però massa a prop com per a escapar-se de la seva acció gravitatòria. Es manté, dons, en un punt d'equilibri segons les masses d'ambdós cossos, a més dels dels altres cossos celestes propers que hi puguin afectar. La celeritat d'aquest moviment és constant, d'uns 29'5 km/s, però en canvi es produeix una acceleració angular que és la que produeix que la traslació no sigui rectilínia. La forma de la trajectòria és la d'una el·lipse. El Sol es troba a un dels dos focus de l'el·lipse. La Terra triga un any en fer una volta completa.
En aquest moviment podem considerar que la Terra es comporta com a un punt (cinemàtica del punt) i seguir un model més simple que el del sòlid rígid (cinemàtica del sòlid rígid). Algunes persones pensen que aquest moviment explica les estacions de l'any, però les distàncies major i menor de la Terra i el Sol en aquest moviment no són prou grans com per a això, i a més no concorda amb el fet que, en un mateix instant, a un hemisferi terrestre sigui estiu mentre que a l'altre sigui hivern. Les estacions es deuen al moviment de precessió, explicat més endevant.
Normalment no es considera, perquè és tan petit que hom el simplifica a negligible, però en realitat el moviment de translació, més que una el·lipse tancada és una mena d'espiral el·líptica, ja que cada any aquesta és una mica més propera al Sol i no exactament a la mateixa distància.

A continuació teniu una animació sobre el que és el moviment de traslació de la Terra al voltant del Sol






El dret antic va més enllà dels manuals d’història del dret espanyol i també del dret romà… Potser un dels grans oblidats del pla d’estudis és el Codi d’Hammurabi.

Hammurabi va ser el sisè rei de la dinastia I de Babilònia (1792-1750 a.C.), fundador d’un sòlid imperi que perdurà fins als perses. Consolidà les fronteres, centralitzà l’administració, planificà la unió de sumeris i semites… però si el seu nom ha arribat fins als nostres dies ha estat, sens dubte, pel seu codi legislatiu.

El Codi d’Hammurabi és el recull de disposicions mesopotàmic més complet conservat. Aquestes s’ocupaven de tots els àmbits de la societat babilònica, com ara la família, les successions, la propietat, les obres públiques, el comerç, etc. Les normes, escrites en acadi, estan gravades en una estela de diorita negra de prop de tres metres d’alçada, actualment al Musée du Louvre, descoberta a Susa (Iran). Més que un codi normatiu, les disposicions servien com a assessorament legal per als litigants, que havien de defensar ells mateixos el cas davant el tribunal civil, els jutges del rei o el propi sobirà. Per això, el rei va ordenar que es posessin còpies a les diferents poblacions.

El codi constava de 282 articles i reglamentava severs càstigs públics, ja que admitia la pena de mort i la del Talió, exercida per l’Estat. Aquesta darrera només s’aplicava entre ciutadans de la mateixa categoria. La societat es trobava dividida en tres classes: awilum (els homes lliures o membres de la noblesa i funcionaris), muskenum (els subordinats o poble en general) i wardum (que, en tant que esclaus, eren considerats mercaderia).

La legislació mesopotàmica fou un antecedent directe de les lleis assíries i hitites i la seva influència arriba als grecs i, fins i tot, a les Dotze Taules romanes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Un poc de música?