El Globus

S'enten com circulació general atmosfèrica els moviments de l'aire a gran escala planetària. Aquests moviments reponen a les distribucions i variacions sobre la superfície terrestre del camp de pressions i del camp de vents.

L'escala d'actuació en aquesta circulació general atmosfèrica és l'escala més general, deixant, de moment, escales inferiors on estaran presents modificacions importants de l'esquema general.
Podem dir que la circulació general atmosfèrica està formada majoritàriament per amplis fluxes d'aires en moviment, d'estructura uniforme i que són bastant permanents en el temps.

A escales inferiors tenim superposada una circulació secundària o sinòptica, formada per sistemes meteorològics en constant evolució, de durada més curta amb pertorbacions importants responsables dels canvis de temps diaris.


Masses d'aire

L'estructura horitzontal de la capa atmosfèrica propera a la superfície, la troposfera, que d'alguna manera és la que més ens interessa al tenir lloc en ella tots els processos meteorològics, està formada per masses d'aire.

Una massa d'aire és un cos d'aire de gran base i poca altura, i pren les seves característiques (es defineix) com a conseqüència del seu contacte sobre una determinada regió. D'aquesta forma adquireix les propietats higro mètriques de la massa sobre la que estava.

Les àrees on les masses poden anar adquirint les seves característiques es coneixen com a regió manantial o regió font.

L'existència de les masses d'aire i el moviment que agafen com a conseqüència del diferent escalfament de la superfície terrestre i del moviment de rotació que té el planeta i que fa que apareguin les anomenades forces de Coriolis, fa que les masses es desplacin seguint la circulació general atmosfèrica i que a diferents latituds es rebin influències de masses provinents d'altres àrees properes.
A casa nostra tenim un clar exemple ja que estem a la franja dels "vents dominants de l'W", però rebem les influències de les masses Tm, Tc, Pm i Pc, i a l'extrem mediterrani de la península ibèrica l'acció de la massa mediterrània.
De tot l'anterior es desaprèn que existeixen masses d'aire distintes i que entre elles hi hauran superfícies de contacte que es correspondran amb l'acabament d'una massa i l'inici de l'altra. Aquestes superfícies són les que es coneixen amb el nom de superfícies frontals, encara que en la realitat es corresponen més aviat amb una zona frontal d'una certa amplitud..
En sentit estricte el front és la intersecció de l'anomenada superfície frontal amb el pla de l'horitzó.

Els corrents en jet (en anglès jet stream) són un conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat, situats a prop de la tropopausa. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament.
Amb aquest nom se citen els Corrents d'aire, a:

1) Gran altura: Jet Stream, flux d'aire a més de 10 km d'altura, generat per les diferències de temperatura entre els pols i l'Equador. L'aire s'escalfa a l'equador i es refreda en els pols generant moviments a nivell planetari. El corrent es mou d'Oest a Est per a la rotació de la Terra. El corrent és de milers de quilòmetres de llarg, centenars de quilòmetres d'ample i pocs quilòmetres de gruix. Es mou a velocitats de 60 a 550 km/h, i generalment es troba a no més de 20 km d'altura. Hi ha dos corrents principals, un de subtropical a 30° i un altre de polar a 60° de latitud.
2) Baixa altura: Jet Stream de baixa intensitat i de baixa altura. Ex. el Vent Nord que afecta a la gran regió de Paraguai, Uruguai Nord i centre de l'Argentina.

La ubicació de el "jet stream" és extremadament important per a les aerolínias. A EUA i a Canadà, per exemple, el temps per volar a l'est a través del continent pot baixar prop de 30 min si la aeronau d'ala fixa pugues "muntar-se" en la "corrent en doll" venint de l'est o per contra, venint de l'oest, aprofitar per complet el major avantatge de la seva velocitat. En els vols intercontinentals més llargs, la diferència és encara major, serà més ràpid i més barat (volant amb el patró de pressió) cap a l'est amb el "jet stream", i cap a l'oest "relliscant" envoltant o remuntant a el "jet stream", que prendre la ruta més curta gran cercle entre dos punts.
Els meteoròlegs ara entenen que la sendera de el "jet stream" guia als sistemes ciclònics de tempestes a nivells més baixos de la atmosfera, i aquest coneixement del seu curs s'ha convertit en important part del pronòstic meteorològic del temps. En 2007, Gran Bretanya va experimentar unes greus inundacions com a resultat d'una inusual correguda en el camí de la "corrent en doll del Atlántico Nord.

Els jet streams també juguen una important part en la creació de supercèl.lules, els sistemes de tempestes que creen tornats.