El Globus

Amb el nom menorquí de rissaga es coneix un curiós fenomen que es produeix en algunes cales i ports de les illes Balears (Espanya), consistent en oscil.lacions extraordinàries del nivell del mar que poden arribar als 2 metres d'amplitud en períodes de 10 minuts.

Encara que el fenomen no és exclusiu d'aquest arxipèlag, aquí ens referirem únicament al cas d'aquestes illes, i en concret, al que passa al port de Ciutadella, localitat situada a l'extrem nord-oest de l'illa de Menorca.

El fenomen de la rissaga es manifesta com un descens sobtat del nivell de l'aigua del port, que arriba a quedar buit en qüestió de minuts en les zones de menys profunditat. Com a conseqüència d'això, les barques de pescadors arriben a tocar fons i molts peixos moren per asfíxia. Altres zones del port no queden totalment buides però sí que s'aprecia en elles un descens del nivell de l'aigua que obliga a quedar encallades a nombroses embarcacions.

Transcorreguts uns minuts, l'aigua torna sobtadament de nou al port i això provoca l'arrossegament de les embarcacions, que són colpejades entre si o contra els molls, enfonsant-se moltes d'elles i ocasionant grans danys en general. A més, la sobtada allau d'aigua origina inundacions en zones properes al port, afectant a vehicles aparcats i edificis.
El fenomen pot repetir cíclicament durant hores, podent sorgir de nou en el mateix dia o en dies successius després d'un període de calma.

Hi ha tres condicions atmosfèriques que afavoreixen l'aparició de les mateixes:

-En nivells mitjans i alts de la troposfera ha d'haver vents forts, gairebé sempre del sud-oest, per davant d'una profunda tàlveg que afecta la península Ibèrica.

-En nivells baixos, al nivell de 850 hPa (1500 m) ha d'haver una massa d'aire molt càlida i per tant, una forta inversió de temperatura entre aquest nivell i l'aire sobre la superfície del mar, una mica més fred.

-En superfície hi ha flux feble o moderat de component est.

Aquesta última condició s'ha comprovat recentment que no és necessària, ja que mai s'ha observat rissaga amb vents del sud o sud-oest en superfície.

El que passa és que l'esquema de circulació atmosfèrica basat en l'assentament d'una massa càlida sobre la Mediterrània sol coincidir amb l'aparició d'una àrea de baixes pressions al nord d'Algèria, que impulsa vents de l'est o sud-est sobre Balears.

Qui conegui bé la meteorologia mediterrània veurà de seguida que aquestes condicions atmosfèriques són gairebé exclusives del semestre càlid de l'any, i de fet, les rissaga només es produeixen en el període comprès entre abril i octubre, no havent referències de casos en altres mesos.

Perquè es doni el fenomen de la rissaga no és tan important que hi hagi variacions grans de la pressió atmosfèrica sinó que aquestes variacions es produeixin amb una freqüència similar a la oscil lació normal del port. A més, ha d'haver ressonància entre les dues oscil lacions, ja que lògicament podria donar el cas en què tot i ser oscil.lacions del mateix període, ambdues no entressin en ressonància, és a dir, que els màxims de pressió atmosfèrica no coincideixin amb mínims d'alçada de l'aigua. En aquest cas no hi hauria amplificació indefinida de les oscil.lacions de l'aigua sinó amortiment.

Una qüestió important a tenir en compte pel que fa a les rissaga és el temps atmosfèric que caracteritza a aquestes situacions, i que com veurem més endavant té gran rellevància a l'hora de predir el fenomen.
En els dies en què es produeixen les rissaga el cel sol estar cobert per capes de altostratus densos i opacs, sovint amb zones mamatiformes i amb Verge, delatant clarament l'existència de moviments verticals d'aire a la troposfera mitjana. És estrany que hagi nuvolositat per sota, però sí que és característic que el cel estigui molt tèrbol i groguenc a causa de la calitja, que apareix a causa de la pols arrossegat des del continent africà pels forts vents de nivells mitjans. En altres ocasions només hi ha núvols disperses, normalment altocúmulus castellans en què no falten tampoc les verge i mames que denoten igualment moviments verticals importants.
De vegades, la nuvolositat produeix precipitacions febles, gairebé sempre acompanyades de fang, i de vegades pot haver també una mica d'activitat tempestuosa (sempre feble), quan alguna corrent vertical ascendent dins del doll origina petits cumulonimbus que passen ràpidament (no cal oblidar que es troben immersos en un raig de vent.