El Globus

Bloc d'aula de Ciències Socials de 1r d'ESO de l'IES. Binissalem



La translació de la Terra és un moviment de translació de la Terra al voltant del Sol. La Terra està massa lluny del Sol com per a caure-hi a dins, però massa a prop com per a escapar-se de la seva acció gravitatòria. Es manté, dons, en un punt d'equilibri segons les masses d'ambdós cossos, a més dels dels altres cossos celestes propers que hi puguin afectar. La celeritat d'aquest moviment és constant, d'uns 29'5 km/s, però en canvi es produeix una acceleració angular que és la que produeix que la traslació no sigui rectilínia. La forma de la trajectòria és la d'una el·lipse. El Sol es troba a un dels dos focus de l'el·lipse. La Terra triga un any en fer una volta completa.
En aquest moviment podem considerar que la Terra es comporta com a un punt (cinemàtica del punt) i seguir un model més simple que el del sòlid rígid (cinemàtica del sòlid rígid). Algunes persones pensen que aquest moviment explica les estacions de l'any, però les distàncies major i menor de la Terra i el Sol en aquest moviment no són prou grans com per a això, i a més no concorda amb el fet que, en un mateix instant, a un hemisferi terrestre sigui estiu mentre que a l'altre sigui hivern. Les estacions es deuen al moviment de precessió, explicat més endevant.
Normalment no es considera, perquè és tan petit que hom el simplifica a negligible, però en realitat el moviment de translació, més que una el·lipse tancada és una mena d'espiral el·líptica, ja que cada any aquesta és una mica més propera al Sol i no exactament a la mateixa distància.

A continuació teniu una animació sobre el que és el moviment de traslació de la Terra al voltant del Sol






El dret antic va més enllà dels manuals d’història del dret espanyol i també del dret romà… Potser un dels grans oblidats del pla d’estudis és el Codi d’Hammurabi.

Hammurabi va ser el sisè rei de la dinastia I de Babilònia (1792-1750 a.C.), fundador d’un sòlid imperi que perdurà fins als perses. Consolidà les fronteres, centralitzà l’administració, planificà la unió de sumeris i semites… però si el seu nom ha arribat fins als nostres dies ha estat, sens dubte, pel seu codi legislatiu.

El Codi d’Hammurabi és el recull de disposicions mesopotàmic més complet conservat. Aquestes s’ocupaven de tots els àmbits de la societat babilònica, com ara la família, les successions, la propietat, les obres públiques, el comerç, etc. Les normes, escrites en acadi, estan gravades en una estela de diorita negra de prop de tres metres d’alçada, actualment al Musée du Louvre, descoberta a Susa (Iran). Més que un codi normatiu, les disposicions servien com a assessorament legal per als litigants, que havien de defensar ells mateixos el cas davant el tribunal civil, els jutges del rei o el propi sobirà. Per això, el rei va ordenar que es posessin còpies a les diferents poblacions.

El codi constava de 282 articles i reglamentava severs càstigs públics, ja que admitia la pena de mort i la del Talió, exercida per l’Estat. Aquesta darrera només s’aplicava entre ciutadans de la mateixa categoria. La societat es trobava dividida en tres classes: awilum (els homes lliures o membres de la noblesa i funcionaris), muskenum (els subordinats o poble en general) i wardum (que, en tant que esclaus, eren considerats mercaderia).

La legislació mesopotàmica fou un antecedent directe de les lleis assíries i hitites i la seva influència arriba als grecs i, fins i tot, a les Dotze Taules romanes.

Mapa Polític del Món
Make yours @ BigHugeLabs.com
http://bighugelabs.com/map.php

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Un poc de música?