El Globus

Les investigacions cinetífiques han donat lloc a la creença que en la prehistòria la medicina i la religió eren dos elements que sempre anaven associats. Aquesta associació no va desaparèixer fins a l'aparició de la medicina moderna. Les investigacions indiquen que la medicina precedeix a la religió, ja que la necessitat de sobreviure és, molt més important que la necessitat d'explicar-qui o que és el creador de tot. D'altra banda, les pràctiques màgiques es defineixen com la forma en què l'home influeix en la natura, que al seu torn és una de les definicions de la medicina.

A continuació cito dos exemples:

• Tenim el xaman o al sanador d'una tribu a què demana ajuda una persona afectada de malària. El xaman li dóna com a remei quina. A partir d'aquest acte nosaltres caracteritzaries al xaman com un metge, ja que la quina és un medicament que mata el paràsit de la malària.

• Per contra, en el moment en què aquest xaman o sanador realitza una dansa de exorcisme per derruir els mals esperits, aquest acte ja no seria metge, ja que el xaman es basa en les creences religioses per curar al malalt, però per la tribu aquest acte si seria metge.

Aquestes branques de la ciència també s'encarreguen d'estimar l'esperança de vida a la prehistòria. Esto es extremadamente difícil. Tenim un coneixement molt parcial de les poblacions prehistòriques i protohistòriques, aquests estan basats en les condicions de conservació i també en els ritus funeraris que variaven al llarg del temps. Molts estudis utilitzen l'anàlisi d'esquelets trobats en un lloc i estableixen així estadístiques sobre l'edat de la mort i, per extrapolació, donen una esperança de vida. La majoria d'aquests estudis mostren que els esquelets més representats són de persones d'uns 15 anys, i les dones es troben més representades que els homes.

Els cientifics han estipulat que l'esperança de vida de l'home primitiu estava entre els 30 i 40 anys de vida, el 80% dels homes de netheandertal morien abans dels 30 anys i un 95% abans dels 40, el 62% dels homes de Cromanyó morien abans dels 30 anys i el 88% abans dels 40 i en l'era mesolítica l'esperança de vida era del 86% fins als 30 anys i del 95% fins als 40. L'augment de la mortalitat en el Mesolític s'explica probablement per un reescalfament climàtic però també Cal comentar que la població va créixer considerablement en aquest període, i es van produir les primeres epidèmies. Aquestes van fer desaparèixer grups humans sencers.

La medicina a la prehistòria sempre ha tingut un vincle amb la religió el que feia que a certes malalties hagués certs remeis, tant metges com religiosos i això feia que l'esperança de vida en aquesta època fora de molt pocs anys de vida.